Avui ha començat la Pirena del 2008. L'any 2007 no es va poder celebrar per manca de neu, però sembla que aquest sí que hi ha prou neu al Pirineu aragonès i al català com perquè es pugui realitzar.
El mushing es un esport molt poc conegut, que segueix poquíssima gent, tot i que jo el trobo preciós i ja fa molts anys que intento passar-me els 15 dies que dura la Pirena. Des de ben petit m'han entusiasmat els huskys siberians, una de les races millor preparades per tirar dels trineus i aguantar les baixes temperatures, alhora que tenen una gran resistència en les llargues etapes degut a que són descendents dels llops. Últimament s'introdueixen a aquest esport altres gossos, fins i tot algunes races que abans només eren dedicades a la caça o al pastoreig (és a dir, gossos d'atura), és curiós que Josep Domingo, l'últim guanyador de Pirena, no tingui tirant del seu trineu ni un sol gos de raça siberiana. Considero que el mushing és un esport preciós, es veu la gran compenetració entre gossos i múixers, que es passen tot l'any entrenant, es pot veure tot l'esforç, les energies que hi posen, els nervis del primer dia... i és bell veure l'espectacle dels paisatges nevats, els gossos tirant amb totes les seves forces mentre el múixer els condueix amb ben poques ordres. Si teniu l'oportunitat de veure ni que sigui alguna etapa, no la desaprofitareu, perquè és maquíssima aquella unió de gossos i homes, la sana competència entre els múixers, tots units per la cura dels seus gossos, fins i tot s'han donat casos en els que alguns han deixat gossos a altres perquè poguéssin acabar totes les etapes. Trobo que els competidors, amb detalls com aquest demostren que la seva màxima prioritat és la salut dels gossos i el seu benestar, potser és precisament aquest l'encant de l’esport molt diferent a tots els altres.
Arnau Peñarroja (Treball del 1r trimestre)
